Miravet
Miravet situat a la Ribera de l’Ebre, destaca pel seu nucli històric d'origen musulmà i autèntic poble fluvial de l'Ebre, coronat amb el seu castell templer presidint un magnífic paisatge.
Miravet també és famós per la seva terrissa tradicional; el Pas de Barca, l'últim original de l'Ebre, l'obra pictòrica d'en Joaquim Mir i per haver estat escenari de la Batalla de l'Ebre.
Construït sobre una talaia privilegiada, el castell medieval de Miravet és un dels millors exemples de l’arquitectura de l’Ordre dels Templers a Europa. Edifici religiós i militar d’origen àrab, segueix l’estil defensiu dels castells de Terra Santa, amb unes majestuoses muralles que s’alcen sobre el riu Ebre.
L’any 1153 els cristians se’l fan seu i Ramon Berenguer IV el dóna a Pere de Rovira, mestre dels templers a Hispània i Provença, que el reconstrueix i el converteix en un dels principals centres de poder cristià a la Península Ibèrica.
La uniformitat de la construcció mostra que els templers van aixecar l’edifici en relativament poc temps. Tot i així, els vestigis de l’antiga fortalesa andalusina hi són presents sobretot en els trams baixos de la muralla i en part de les construccions del recinte sobirà. Fins i tot al celler hi ha restes d’una premsa andalusina.
Més enllà del castell, Miravet és una ciutadella emmurallada amb construccions a diferents nivells. Les seves formes són contundents i austeres i, a mode de rusc medieval, dins de les muralles la comunitat disposava de tot el necessari per viure.
Llocs d'interès
El Cap de la Vila és el nucli històric de Miravet. Està format per un triangle de cases que, entre el penya-segats i les muntanyes, pengen sobre el riu. Pujant pels seus carrers podem trobar els típics carrers porxats, cases antigues, bonics racons i molt bones vistes sobre el riu i el meandre del tamarigar, que permeten observar la vegetació i fauna del bosc de ribera.
El Castell de Miravet, fou construït pels templers al segle XII sobre un hisn d’origen musulmà, està situat al punt més alt de la població i sobre el riu Ebre. El castell és una de les millors obres d’arquitectura romànica – gòtica, religiosa i militar a occident. El seu bon estat de conservació el converteix en un punt indispensable pels amants dels castells, dels templers i de la història.
La fortalesa templera està construïda sobre un turó que controla tot el territori, el riu Ebre, que passa pels seus peus i domina tota la població de Miravet. Es poden visitar les muralles i diferents estances com cavallerisses, cisterna, cuina, refetor, magatzems, profundis o l’important església romànica. No us perdeu l’accés a la terrassa superior del castell, on a més de les vistes espectaculars, hi pujareu per una escala de caragol feta de pedra
.
L’Església Vella està situada al centre del Cap de la Vila de Miravet convertida en un monument cultural després d’anys d’abandó. És un temple renaixentista construït entre el segle XVI i XVII per l’Ordre de l’Hospital sobre l’antiga mesquita de la població musulmana. Fou redecorada amb pintures barroques al segle XVIII fetes per autors locals. Durant la Guerra Civil fou saquejada i les imatges i retaules cremats; posteriorment fou abandonada. Als anys 80 es va iniciar la recuperació de l’edifici amb exposicions, concerts, subhastes, presentacions de llibres, etc.
El Pas de Barca és un indret màgic en el curs del riu Ebre on gràcies a la força que el caracteritza i la mà destra del barquer es pot creuar entre les dues ribes(la de Miravet i la C-12. Eix de l’Ebre) amb un transbordador que funciona sense motor com des de fa segles i està format per dos llaguts units per una plataforma on hi caben fins a tres cotxes. Les seves característiques especials el fan únic al llarg de tot el riu Ebre.
A Miravet s’ha trobat ceràmica d’època ibera i romana, però la Ceràmica dels canterers del poble, té el seu origen en la ceràmica àrab que els pobles musulmans van importar a la Península Ibèrica, amb els vidriats i colors característics que encara avui es conserven, tot i que en alguns casos el material sí que han canviat amb els canvis tecnològics i socials de l’últim segle.
L’ofici de canterer està documentat a Miravet des de 1650, on a l’Arxiu Parroquial es nombra l’ofici de “terrissaire” o “alfarero”, a més d’altres oficis vinculats a l’elaboració de la ceràmica. L’últim emplaçament on es van situar els terrissaires de Miravet va ser a l’actual Raval dels Canteres, on s’hi van assentar cap al segle XIX, i allí han viscut fins a l’actualitat, on es conserven set tallers en actiu, i restes d’antics forns i tallers que van ser abandonats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada