dimarts, 28 de febrer del 2017

Area recreativa Mataredona-La Mundana, Cova del Tendo, Cocó de Victório, Els quatre Mollons. (Serra de Montsià)




Feia temps que volia fer aquesta excursió, però calia trobar el dia adequat per fer-ho. Finals de Febrer semblava una bona data..., i sí la vaig encertar, el 25/02/17 feia un dia preciós per anar a la muntanya i allà em vaig presentar, a les 9:30 aparcava el cotxe a l'Àrea Recreativa Mataredona- La Mundana, tal com un ocellet em va avisar anava equipat amb uns pantalons llargs i tot els estris que ocupen per fer una travessia a trossos fora sendera  i un pel embolicada.



    Vista dels quatre mollons vista des del cami de Mata-redona


Ens enfilem cap amunt pel camí de Mata-redona uns centenars de metres més amunt trobarem un cartell que ens indicarà cap a la dreta "cocons i fonts" en un principi és asfaltat i gira fort cap a la dreta, uns 50 metres més enllà trobarem la sendera que ens portarà a la cova del Tendo (15 min,) ara si, amb un fort desnivell.



          La cova del Tendo


Farà aproximadament uns 22.000 anys que un exemplar d’Homo Sapiens va pintar un bou en posició vertical a una cova emplaçada en un dels indrets de la nostra serra del Montsià que avui coneixem com “La Cova del Tendo”. La pintura va ser descoberta pels Srs. Isidro González Urgelles i Armand Avalos durant els darrers dies del mes de març de 1964, i va ser analitzada per primer cop el 17 de maig del mateix any pel Dr. Eduard Ripoll i PerellóEl mateix científic va donar a conèixer l’indret de la descoberta amb el nom de “La Moleta de Cartagena”, i el succés va significar la trobada de la ciutat de La Ràpita amb el seu veritable origen, un origen més antic que les pintures rupestres d’Ulldecona (8.000 anys A.C.) i que els pobles ilercavons de la cultura ibera assentats a l’antic castell d’Amposta i a la moleta del Remei d’Alcanar. http://jaumevcera.blogspot.com.es/2013/07/els-origens-de-la-nostra-historia-la.html

Després de la visita obligada a la cova continuarem sendera amunt, volta i volta ens enfilarem cap a la mola de Cartagena o Margallo, 354m. Impressionants vistes de la serralada del Montsià, la Foradada i el Palleret. 












Una vegada salvat el turonet i a peu pla, un cartell a mà dreta ens indicarà un corriol on ens portarà al cocó de Victorio


                                          cocó de Vitórino


Ara una forta baixada de 60m fins als 310m. ens vindrà bé per recuperar forces per afrontar el fort desnivell cap a el primer molló 434m.

           Vista des del primer molló


Les vistes del Delta de l'Ebre ens deixen bocabadats, La Punta de la Banya, el Trabucador, la Tancada...etc. Ara toca desfer el camí fins una petita esplanada marcada al Wikiloc que us adjuntem, allà girarem cap a la dreta i envoltarem el primer molló per una sendera mig perduda cap al segon imponent molló. (Cal anar en compte).

                                          El segon molló

La distància entre molló i molló mai supera els 200m. encara que cal anar molt en compte per la dificultat arbústica i roquera, de tant en tant hem de grimpar per les crestes amb el risc que això porta.



                                          La Punta de la Banya
                                                                  

Seguirem un  corriol per baixar del segon molló i anar cap al tercer molló la distància entre ells s'acursa.


   Vistes del Delta de l'Ebre


Ja veiem el destí final el quart molló, continuem per els corriols fins arribar-hi, portem dues hores de camí i encara ens quedar el camí de tornada...¡¡¡
Vídeo del quart Molló.



La tornada la farem pel mateix lloc que l'anada amb l'excepció que quan baixem per el primer molló en busca de la mola de Margalló, torçarem cap a la dreta per el corriol en busca del Camí de de Mata-redona veure Wikiloc.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6402930

Salut i muntanya companys.¡¡¡











dijous, 23 de febrer del 2017

Miravet

Miravet
Miravet situat a la Ribera de l’Ebre, destaca pel seu nucli històric d'origen musulmà i autèntic poble fluvial de l'Ebre, coronat amb el seu castell templer presidint un magnífic paisatge.
Miravet també és famós per la seva terrissa tradicional; el Pas de Barca, l'últim original de l'Ebre, l'obra pictòrica d'en Joaquim Mir i per haver estat escenari de la Batalla de l'Ebre.



Construït sobre una talaia privilegiada, el castell medieval de Miravet és un dels millors exemples de l’arquitectura de l’Ordre dels Templers a Europa. Edifici religiós i militar d’origen àrab, segueix l’estil defensiu dels castells de Terra Santa, amb unes majestuoses muralles que s’alcen sobre el riu Ebre.
L’any 1153 els cristians se’l fan seu i Ramon Berenguer IV el dóna a Pere de Rovira, mestre dels templers a Hispània i Provença, que el reconstrueix i el converteix en un dels principals centres de poder cristià a la Península Ibèrica.
La uniformitat de la construcció mostra que els templers van aixecar l’edifici en relativament poc temps. Tot i així, els vestigis de l’antiga fortalesa andalusina hi són presents sobretot en els trams baixos de la muralla i en part de les construccions del recinte sobirà. Fins i tot al celler hi ha restes d’una premsa andalusina.
Més enllà del castell, Miravet és una ciutadella emmurallada amb construccions a diferents nivells. Les seves formes són contundents i austeres i, a mode de rusc medieval, dins de les muralles la comunitat disposava de tot el necessari per viure.


Llocs d'interès 
El Cap de la Vila és el nucli històric de Miravet. Està format per un triangle de cases que, entre el penya-segats i les muntanyes, pengen sobre el riu. Pujant pels seus carrers podem trobar els típics carrers porxats, cases antigues, bonics racons i molt bones vistes sobre el riu i el meandre del tamarigar, que permeten observar la vegetació i fauna del bosc de ribera.
El Castell de Miravet, fou construït pels templers al segle XII sobre un hisn d’origen musulmà, està situat al punt més alt de la població i sobre el riu Ebre. El castell és una de les millors obres d’arquitectura romànica – gòtica, religiosa i militar a occident. El seu bon estat de conservació el converteix en un punt indispensable pels amants dels castells, dels templers i de la història.
La fortalesa templera està construïda sobre un turó que controla tot el territori, el riu Ebre, que passa pels seus peus i domina tota la població de Miravet. Es poden visitar les muralles i diferents estances com cavallerisses, cisterna, cuina, refetor, magatzems, profundis o l’important església romànica. No us perdeu l’accés a la terrassa superior del castell, on a més de les vistes espectaculars, hi pujareu per una escala de caragol feta de pedra
.
L’Església Vella està situada al centre del Cap de la Vila de Miravet convertida en un monument cultural després d’anys d’abandó. És un temple renaixentista construït entre el segle XVI i XVII per l’Ordre de l’Hospital sobre l’antiga mesquita de la població musulmana. Fou redecorada amb pintures barroques al segle XVIII fetes per autors locals. Durant la Guerra Civil fou saquejada i les imatges i retaules cremats; posteriorment fou abandonada. Als anys 80 es va iniciar la recuperació de l’edifici amb exposicions, concerts, subhastes, presentacions de llibres, etc.
El Pas de Barca és un indret màgic en el curs del riu Ebre on gràcies a la força que el caracteritza i la mà destra del barquer es pot creuar entre les dues ribes(la de Miravet i la C-12. Eix de l’Ebre) amb un transbordador que funciona sense motor com des de fa segles i està format per dos llaguts units per una plataforma on hi caben fins a tres cotxes. Les seves característiques especials el fan únic al llarg de tot el riu Ebre.
A Miravet s’ha trobat ceràmica d’època ibera i romana, però la Ceràmica dels canterers del poble, té el seu origen en la ceràmica àrab que els pobles musulmans van importar a la Península Ibèrica, amb els vidriats i colors característics que encara avui es conserven, tot i que en alguns casos el material sí que han canviat amb els canvis tecnològics i socials de l’últim segle.
L’ofici de canterer està documentat a Miravet des de 1650, on a l’Arxiu Parroquial es nombra l’ofici de “terrissaire” o “alfarero”, a més d’altres oficis vinculats a l’elaboració de la ceràmica. L’últim emplaçament on es van situar els terrissaires de Miravet va ser a l’actual Raval dels Canteres, on s’hi van assentar cap al segle XIX, i allí han viscut fins a l’actualitat, on es conserven set tallers en actiu, i restes d’antics forns i tallers que van ser abandonats.

dimarts, 21 de febrer del 2017

Ruta Xerta-Sénia

                                                            Va començar a construir-se als anys setanta amb el nom de Canal del Generalísimo, la seva finalitat era portar aigua a la indústria metarl•lúrgia de Sagunt. Amb la crisi d’aquestes indústries el canal va quedar paralitzat. L’any 2000, el Plan Hidrológico Nacional (PHN) preveia un transvasament de 1050 hm3 de l’Ebre, 860 hm3 dels quals es preveien cap al País Valencià, Múrcia i Almeria. L’inici d’aquest transvasament recuperava aquesta vella infraestructura amb el pretext de servir per a crear un regadiu de suport a la pagesia de la zona. Actualment l’obra continua en construcció, encara que els cabals han canviat els pressupostos de la Generalitat per aquest any 2017 no dediquen cap partida al regadiu Xerta-Sénia, projecte que va comportar una important inversió al territori anys enrere però que ara es troba aturat per falta de suficients pagesos interessats a adherir-se i invertir per fer-ne ús. El Departament d’Agricultura i la Comunitat General de Regants del canal Xerta-Sénia reprendran de nou el contacte amb els pagesos potencials per tal d’intentar posar en marxa almenys una de les fases previstes d’aquest regadiu, una vella reivindicació del territori. Els contactes duts a terme fins ara al llarg dels quatre primers sectors (dels set totals que hi ha), als termes de Xerta, #Aldover, #Tortosa i #Roquetes, no han tingut èxit i no s’ha aconseguit el mínim suficient per poder posar en marxa una primera fase del regadiu. Mentre, aquesta obra faraònica fruit en un principi de l'especulació resta immòbil al bell mig del Montsià. Des de la Miliana a #Xerta passant pel Pla de la Galera, més de 38 km d'infraestructura no utilitzada ens deixa un reguer de camins on podrem gaudir de la natura pròpia del #Montsià reflectida en els seus conreus i vida. rural. https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16443225"

dilluns, 6 de febrer del 2017

Bateria de Costa nº 1, Cova de Calitra.

Tot just  dalt mateix de #lesCases d'#Alcanar hi ha la Serra de Tana, tal  i com la coneixen els Canareus i Casencs, també és coneguda com la serra de la Punta, aquesta és troba a la vessant est, a la part més meridional de la serra del Montsià  mirant la mar Mediterrània. Allà seguint les indicacions de Wikiloc trobarem la Bateria de Costa nº 1, aquesta són les restes d'un campament i búnquer de la Guerra Civil, fou construïda 1937, i forma part de la línia de defensa de nius de metralladora i altres, al llarg de costa dels Alfacs. Seguint per la sendera sempre recte uns km més enllà, sortirem per un corriol a la dreta que ens portarà a la mítica cova Calitra. Ja de tornada desfarem el camí per arribar al punt de sortida.

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16292046