dijous, 27 d’agost del 2020

Els fars del Delta de l'Ebre

 

Els fars del Delta de l'Ebre. Joan Fores. Wordpress "Tinc una foto i un fotògraf"

https://joanfores.files.wordpress.com/2008/08/2273007696_b9d1f4a21d.jpg 

Els Fars del Delta de l’Ebre.

José Huertas Morión, en el seu llibre “Los últimos Veleros del Mediterráneo” escriu:

En los barcos de cabotaje…se decía que cuando quedaban atras las luces de Vinaroz a media tripulación comenzaban a temblarle las rodillas y el temblor no se les quitaba hasta tener las luces de Tarragona y el Cabo de Salou por la popa.
Y era verdad que a muchos marineros y a muchos patrones, al navegar por este pedazo de costa, se les iba el sueño y no lo recuperaban hasta haberlo pasado.
Con razón se le podia llamar a este trozo el litoral de la muerte, era un verdadero cementerio de barcos y de hombres que yacian tragados por sus absorbentes arenas; barco que era cogido entre el fango del delta de los Alfaques, ya no era soltado y lentamente se iba hundiendo en él hasta desaparecer completamente.

A mitjans del segle XIX, després de nombrosos naufragis a la zona, Les autoritats redactaren un pla de balisament i senyalització, tal com a pareix a la Revista de Obras Públicas del l’any 1861 “Proyectos de torres de hierro para los faros del ebro“.  El pla inicial contemplava la instal·lació de tres fars, un a la Punta de la Banya, l’altre a la Punta del fangar i l’altre a la Illa de Buda.

Far del Fangà
El primer far de la Punta del Fangar es va il·luminar el 1864 i funcionà fins la guerra civil, quan fou incendiat i parcialment destruït. Al 1972 es va substituir per una balisa en forma de torreta pintada a franges negres i blanques. Poc després es substituí per l’actual torre de formigó de 20 metres d’alçada i 3 metres de diàmetre.

El Far de la Punta del Fangar

Far de la Banya.
L’actual far entrà en funcionament l’any 1978 en substitució de l’antic “Far de la Punta de la Banya”, construït al 1864 i que des de l’any 1978 està al Port de Tarragona.

Està situat al principi de la Península dels Alfacs, i es tracta d’una torre de 23,7 metres d’alçada i 3 metres de diàmetre pintat en ratlles negres i blanques. Actualment es usat pel parc natural i pels serveis de biologia de la Generalitat de Catalunya com a observatori per al recompte i seguiment de les aus i altres animals en llibertat pel parc. S’arriba al far per la platja del trabucador.

Antic Far de la Punta de la Banya
Antic Far de la Punta de la Banya

Far de Buda
El Far de Buda és un dels més recordats per la gent de la zona. Es construí a l’any 1860 una primera torre de fusta provisional fins l’entrada en servei, el 1864, del la torre de ferro que era la més alta del mon en la seva època, 7 metres més que el far de Florida que havien construït els americans . EL far restar en servei fins l’any 1950, després de suportar bombardejos durant la guerra i forts temporals, es va esfondrar l’any 1961. El 1962 es va posar en funcionament una altre far de 48 metres d’alçada, però a conseqüència de l’emplaçament i de les característiques de la construcció, el 1965 es va inclinar i finalment va caure pràcticament sense haver estat en servei. Al 1983 es construí una plataforma al Cap de Tortosa, no accessible des de terra i actualment ja en desús.

Far de Sant Carles de la Ràpita
No forma part dels construïts en torre de ferro, ni està contemplat al ROP de 1861. Està situat a la Punta de la Seineta, a la població de Sant Carles de la Ràpita, dins del port dels Alfacs. Es va posar en marxa l’1 de setembre de 1864. Actualment està al servei d’un dels tècnics encarregats del manteniment de la senyalització marítima de la província.

via: vidamaritima, faros de la costa catalana (Andres Moreno)

dimecres, 11 de març del 2020

Volta per la Roca Alta. Serra de Godall. Montsià.


 Volta amb precioses vistes a banda i banda de la Serra de Godall (comarca del Montsià), situada amb privilegi entre mig dels imponents Ports i de la Serra del Montsià. El recorregut passa per senderes (corriols) tot pujant a la Mola.

3'5km. fàcil.

Ruta Geocacher.





track ruta



Powered by Wikiloc

divendres, 31 de gener del 2020

El camí del temps. Antic Molí, Molí de la Roca i Molí Canet.


 Anys ençà, lo riu Sénia lluia el seu millor esplendor en les seves riques i fèrtils riberes. Desenes de molins, des de la font del Teix fins a Sòl de Riu, hi omplien de vida les voreres de part i part del riu. La llera del riu, ara minsa en aigua o sec en parts, antigament omplia un cabal considerable que feia treballar els molins en la seva majoria fariners. Datats en el segle XVI, participaven en un llistat dels bens en la renda feudal de l'Ordre de Montesa, poc després van passar a mans privades on van formar una part important de l'economia i de la societat del nostre territori. Actualment es troben en ruïnes i la seva conservació dista molt de la que es mereix.
Aquesta ruta vol mostrar la vida al lligallo vora el riu, una excursió planera i curta on gaudirem de les construccions i aprofitament del riu en diferents vessants.






















track



Powered by Wikiloc

dijous, 16 de gener del 2020

Les basses de les argileres de Sant Onofre. Campredó. Baix Ebre.


Amb aquesta ruta us volem mostrar algunes de les basses/estanys d'aigua que es poden trobar en els terrenys argilosos de San Onofre (Campredó), lloc on CEMEX ha estat explotat els àrids per fer materials per a la construcció, tot transformant la seva natura i el seu hàbitat animal.

Avui en dia aquestes explotacions han deixat de funcionar. Aquesta empresa ha iniciat un projecte de restauració mediambiental, subvencionat en part per la Unió Europea, que pretén fer una restauració ecològica de les seves explotacions i recuperar els seus hàbitats naturals.


Aquest projecte, es va iniciar al 2013 i encara avui hi replanten arbres. Si voleu més informació podeu consultar aquest enllaços.

Proyecto Life en Campredó













Us deixo dos tracks de 4 i 9km.




Powered by Wikiloc



Powered by Wikiloc

dimarts, 14 de gener del 2020

El castell de Polpís. Serra d'Irta. Baix Maestrat.


Volta per la serra d'Irta, on hem pogut gaudir de l'impressionant castell de Sta. Magdalena de Polpís i del seu entorn. Si ensumes fort encara pots olorar la flaire de totes i tots aquells que han passat per aquestes ruïnes. Desgraciadament tot i garantir una protecció de BIC i BCV el seu deteriorament és patent.

El castell de Polpís, recinte originalment musulmà (XI-XII), fou pres per Alfons II i atorgat el 1190 a l'orde del Temple, el qual el va perdre de seguida a mans dels musulmans.[2] Fou definitivament conquerit el 1233 per Jaume I, al mateix temps que Peníscola. El 1244 quedà en possessió de l'orde de Calatrava, i l'any 1277 passa als templers fins a la seva dissolució, en què queda en mans de l'orde de Montesa,[3] dins la jurisdicció del comanador de Xivert.[4]
El castell fou reconstruït i ampliat durant el període inicial de la possessió cristiana, per garantir les terres conquerides, i mantingut, amb més o menys cura fins al segle XVI, davant el perill dels pirates barbarescos. Després, sense cap utilitat militar, fou abandonat i anà progressivament deteriorant-se.
El castell està protegit mitjançant la declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, del Ministeri d'Educació Nacional, sobre protecció dels castells, publicat en el BOE el 5 de maig de 1949.[5] Posteriorment, amb la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric, en la primera i segona disposicions addicional, es declara Bé d'Interés Cultural.[6] I continua la protecció i aquesta qualificació, amb la disposició addicional segona de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.[7]
Actualment és propietat de la Diputació de Castelló.[8]
(Viquipèdia) 






























 
Powered by Wikiloc