Volta per la serra d'Irta, on hem pogut gaudir de l'impressionant castell de Sta. Magdalena de Polpís i del seu entorn. Si ensumes fort encara pots olorar la flaire de totes i tots aquells que han passat per aquestes ruïnes. Desgraciadament tot i garantir una protecció de BIC i BCV el seu deteriorament és patent.
El castell de Polpís, recinte originalment musulmà (XI-XII), fou pres per
Alfons II i atorgat el
1190 a l'
orde del Temple, el qual el va perdre de seguida a mans dels musulmans.
[2] Fou definitivament conquerit el
1233 per
Jaume I, al mateix temps que
Peníscola. El
1244 quedà en possessió de l'
orde de Calatrava, i l'any
1277 passa als
templers fins a la seva dissolució, en què queda en mans de l'
orde de Montesa,
[3] dins la jurisdicció del comanador de Xivert.
[4]
El castell fou reconstruït i ampliat durant el període inicial de
la possessió cristiana, per garantir les terres conquerides, i
mantingut, amb més o menys cura fins al
segle XVI, davant el perill dels
pirates barbarescos. Després, sense cap utilitat militar, fou abandonat i anà progressivament deteriorant-se.
El castell està protegit mitjançant la declaració genèrica del Decret de
22 d'abril de
1949, del Ministeri d'Educació Nacional, sobre protecció dels castells, publicat en el
BOE el
5 de maig de 1949.
[5] Posteriorment, amb la Llei 16/1985, de
25 de juny, del Patrimoni Històric, en la primera i segona disposicions addicional, es declara
Bé d'Interés Cultural.
[6] I continua la protecció i aquesta qualificació, amb la disposició addicional segona de la Llei 4/1998, d'
11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
[7]
Actualment és propietat de la
Diputació de Castelló.
[8]
(Viquipèdia)
