Excursió que ha superat en molt les expectatives que hi teníem.
Aproximació: Des de Fredes agafem el camí dels Ports de Besseit i Caro, una vegada passat el Mas del Ric deixem el cotxe.
Ruta: Una mica més enllà, comença una sendera que seguirem per arribar al refugi de Font Ferrera i des d'allà farem l'ascensió fins la carena que ens dura al cim del Negrell. Les vistes espectacular del gegant dels Ports us deixaran bocabadats.
Excursió circular, fácil i curta per un dels llocs més emblemàtics de la Terra Alta.
Sortim de l'antiga estació de tren ( ara via verda) de Prat de Compte, de seguida veurem un cartell a mà esquerra que ens indica; La vall de Jepa, resseguim el camí fins al final on trobarem el monument al Peregrí on resa aquesta dedicatòria: Pelegrí, aquestes petjades i creus són el testimoni del teu pelegrinatge a Santiago de Compostela.
Desfarem el camí fins el pont que hem creuat el riu Canaletes i continuarem serpentejant fins arribar als estrets de Dalt, magnífic mirador dels tolls que deixa el Canaletes. Arribarem al Santuari de la Fontcalda i tornarem per la via verda fins el parquing de l'estació de Prat de Compte.
3'5km.
TRACK
Després d'aparcar el cotxe al aparcament que trobareu al track, dirigiu-vos a peu camí avall fins arribar a una tanca. Podeu passar la tanca sense problemes (si està tancada, podeu passar pel costat). Després heu de seguir el camí fins un cartell indicador, que marquen l'inici del camí. Si voleu continuar la ruta, pugeu per la sendera fins arribar a una pista ampla de terra. Seguiu-la cap a l'esquerra i no l'abandoneu fins arribar al mas.
José Huertas Morión, en el seu llibre “Los últimos Veleros del Mediterráneo” escriu:
En los
barcos de cabotaje…se decía que cuando quedaban atras las luces de
Vinaroz a media tripulación comenzaban a temblarle las rodillas y el
temblor no se les quitaba hasta tener las luces de Tarragona y el Cabo
de Salou por la popa.
Y era verdad que a muchos marineros y a muchos patrones, al navegar por
este pedazo de costa, se les iba el sueño y no lo recuperaban hasta
haberlo pasado.
Con razón se le podia llamar a este trozo el litoral de la muerte, era
un verdadero cementerio de barcos y de hombres que yacian tragados por
sus absorbentes arenas; barco que era cogido entre el fango del delta de
los Alfaques, ya no era soltado y lentamente se iba hundiendo en él
hasta desaparecer completamente.
A mitjans del segle XIX,
després de nombrosos naufragis a la zona, Les autoritats redactaren un
pla de balisament i senyalització, tal com a pareix a la Revista de Obras Públicas del l’any 1861 “Proyectos de torres de hierro para los faros del ebro“.
El pla inicial contemplava la instal·lació de tres fars, un a la Punta
de la Banya, l’altre a la Punta del fangar i l’altre a la Illa de Buda.
Far del Fangà
El primer far de la Punta del Fangar es va il·luminar el 1864 i funcionà
fins la guerra civil, quan fou incendiat i parcialment destruït. Al
1972 es va substituir per una balisa en forma de torreta pintada a
franges negres i blanques. Poc després es substituí per l’actual torre
de formigó de 20 metres d’alçada i 3 metres de diàmetre.
Far de la Banya.
L’actual far entrà en funcionament l’any 1978 en substitució de l’antic
“Far de la Punta de la Banya”, construït al 1864 i que des de l’any 1978
està al Port de Tarragona.
Està situat al principi de la Península dels Alfacs, i es tracta d’una torre de 23,7 metres d’alçada i 3 metres de diàmetre pintat en ratlles negres i blanques. Actualment es usat pel parc natural i pels serveis de biologia de la Generalitat de Catalunya com a observatori per al recompte i seguiment de les aus i altres animals en llibertat pel parc. S’arriba al far per la platja del trabucador.
Far de Buda
El Far de Buda és un dels més recordats per la gent de la zona. Es
construí a l’any 1860 una primera torre de fusta provisional fins
l’entrada en servei, el 1864, del la torre de ferro que era la més alta
del mon en la seva època, 7 metres més que el far de Florida que havien
construït els americans . EL far restar en servei fins l’any 1950,
després de suportar bombardejos durant la guerra i forts temporals, es
va esfondrar l’any 1961. El 1962 es va posar en funcionament una altre
far de 48 metres d’alçada, però a conseqüència de l’emplaçament i de les
característiques de la construcció, el 1965 es va inclinar i finalment
va caure pràcticament sense haver estat en servei. Al 1983 es construí
una plataforma al Cap de Tortosa, no accessible des de terra i
actualment ja en desús.
Far de Sant Carles de la Ràpita
No forma part dels construïts en torre de ferro, ni està contemplat al
ROP de 1861. Està situat a la Punta de la Seineta, a la població de Sant
Carles de la Ràpita, dins del port dels Alfacs. Es va posar en marxa
l’1 de setembre de 1864. Actualment està al servei d’un dels tècnics
encarregats del manteniment de la senyalització marítima de la
província.
via: vidamaritima, faros de la costa catalana (Andres Moreno)
