dimarts, 5 de desembre del 2017

Barranc del Bassiol-Font del Bassiol-Cova de l'Hedra-Font del Recreo-Barranc del Llob. Serra de Montsià



Tot resseguint l'antic camí del bandolers deixarem el cotxe al punt marcat com a pàrquing en el track de la ruta. 





Ara en enfilarem cap a la serra del Montsià per un camí ben marcat. A la esquerra trobarem un sender que ens portarà al mas dels Bardins, aquest NO és la nostre. A la dreta en surt una altre, creuarem el barranc i seguirem el sender cap al mas de Vilero. Continuarem vorejant els barranc serra amunt.






Anem guanyant alçada, i sempre cap a l'esquerra arribarem a una cruïlla que seguirem a l'esquerra fins arribar a la Font del Bassiol i  Racó de Bassiol.



Allà mateix trobarem una construcció de pedra en sec que hauria de servir com a refugi de pastors i excursionistes.







Desfarem el camí fins l'últim encreuament que hem deixat, ara girarem a l'esquerra. planejant la serra en busca de la cova de l' Hedra.



 Després de la visita de rigor, marxarem en busca de la meravellosa  font del Recreo. Continuarem tot recte fins la propera cruïlla de senderes, i torçarem a l'esquerra cap al cim de la serra , no molt lluny de l'encreuament ens trobarem la piqueta de la font, un petit corriol a la part de dalt ens portarà a la font.




 Ara toca baixar i ho farem pel barranc del llop. Desfarem el camí d'anada, però allí on hem trobat la cruïlla de senders seguirem a l'esquerra, en busca de la bassa de l'Argiler.
 


 Trobarem un sender a mà esquerra que ens portarà als conreus més planers de la serra, no molt lluny trobarem el cocó del ferit. Ara continuarem el camí fins el punt d'eixida.







Distància: 8km
Dificultat: fàcil
Desnivell: 563 ↑
Tematica : fonts i coves

Track de la ruta







dissabte, 2 de desembre del 2017

De la creu del Francès al Castell de Xivert.


Estem a la part meridional del P.N. de la Serra d'Irta. Tocant d'Alcala de Xivert per l'oest i Alcossebre per l'est. La nostra excursió ens portarà a conèixer el jaciment íber ( S. XV-XIII  a. de C.) primer, després és fa el castell, una construcció islàmica dels segles X i XI reformada posteriorment pels templers durant el segle XIII. Guaita la serra i la mar Mediterrània.




La fortalesa musulmana comprèn el recinte emmurallat extern, obra dels segles X-XI. Els murs envolten la vila i el castell, sense altra separació que la topogràfica que provoca irregularitats. Aquesta unió dels dos espais indica el caràcter de refugi del recinte superior.[1] Molt interessant és la inscripció àrab "per la retrobada de Déu" en un mur lluït que imita carreus, al sector S/SE del conjunt.



L'Aljama

La vila musulmana i morisca es troba als peus del castell, adaptant-se al terreny i mirant al migdia. Un carrer principal articula el conjunt urbà, amb altres carrers secundaris i carrerons i, amb els habitatges i els espais públics, conformen un dels testimonis més ben conservats d'una vila musulmana en altura.



El Castell Templer
La fortalesa cristiana fou edificada, en les parts més significatives, en el segle XIII, pels templers, reaprofitant la disposició general del castell musulmà, i adaptant l'espai a les noves necessitats.


Comencem la nostra ruta a la Creu del francès. Homenatge  als herois de la guerra de la Independència.




Des d'allà enfilarem un sender amb una forta pujada en ziga zaga, no amollem el camí fins arribar a dalt el turó "Racó de Puig" 350m. ↑ allà mateix neix el cordó de l'assegador, el seguirem fins la mateixa porta del castell. Encara que pots fer la ruta circular, naltros vam desfer el camí de l'anada.


 



Distància: 5km. anada i tornada
Dificultat: fàcil
Desnivell: 450 ↑
Temàtica: Història

Track de la ruta



dijous, 23 de novembre del 2017

De Cervera del Maestre a la Salzadella




Travessia de Cervera del Maestre fins la Salzadella per les atalaies ,les Mallades, l'Ombria...
dificultat moderada, distància 14km., lineal.




Campanar de Cervera
Cada cop hi queden menys campanars on hi pugues sentir el veritable so de les "campanes al vol"

Cervera del Maestre

Castell de Cervera del Maestre.
...fou un recinte fortificat del qual es conserven algunes restes...




   Aljub al castell de Cervera del Maestre

L'atalaia grossa

Ermita de Santa Barbara
Font de Sant Albert
Font vella o abeurador, Salzadella
Vistes des de l'ermita de Sant Josep






diumenge, 5 de novembre del 2017

Ruta per les fonts de la moleta de Xerta

                    
Font de la Perera

Avui ens hem traslladat a la part mes septentrional dels P.N. els Ports, concretament  a la moleta de Xerta.
Volta de 5 km. i escaig ideal per a fer amb la família, poc desnivell i molta aigua ↑ 468 ↓ 214.
Passarem per arbres monumentals, fonts velles i noves, masies molt velles, un recorregut ideal per passar un matí de natura envoltat d'aigua i vida.


                            Pi del Perillo

                            Font de Nadal


 

Caseta de Pocopan
font de la Perera

font Nova





Track de la ruta




dilluns, 23 d’octubre del 2017

#Gandesa-#Calaceit, un plaer per als sentits.



Gandesa és capital de la comarca on tot i el seu creixement industrial i comercial conserva inalterable el patrimoni artístic i històric. Presenta un entorn natural amb un terreny accidentat, en el qual hi trobem les serres de Pàndols i Cavalls. El riu Canaletes recull gran part de les aigües del terme municipal, banyant-ne el paisatge. Tot i que el nucli antic fou fortament castigat durant els setges de les guerres carlines conserva encara un gran nombre de béns arquitectònics.

 Calaceite, Preciosa población del Matarraña, a muy pocos kilómetros de la frontera catalana que fue declarada Conjunto Histórico-Artístico en 1973. Desde su Plaza Mayor, con su ayuntamiento del año 1609, se van tejiendo los recorridos por donde visitaremos el pueblo, a través de sus preciosas calles, y en donde podremos ver casas solariegas en piedra decoradas con balcones de forja, iglesias o plazas como la de Los Artistas. https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10423317

divendres, 6 d’octubre del 2017

Els Ullals de Baltasar.


Els Ullals de Baltasar. Els ullals són surgències d’aigua subterrània procedent dels aqüífers de les serralades veïnes de Montsià i els Ports. En termes generals, els ullals tenen una forma aproximadament circular, amb un diàmetre comprès entre 3 i 50 m, i una fondària que pot variar entre 2,15 i 7 m. La conservació i ordenació pública d’aquest valuós espai és l’objectiu del projecte de restauració de l’espai natural dels Ullals de Baltasar que està duent a terme el Parc Natural del Delta de l’Ebre i que és completarà al llarg dels propers anys. https://goo.gl/maps/NGjkor2y4Y12