Ruta de les Ermites de Sant Mateu.

                    Església de la Mare Déu dels Angels

      Ermita de Sant Cristofol

Ruta fàcil i familiar on gaudirem d'unes vistes espectaculars de Sant Mateu i els voltans.

Track de la ruta

#Gandesa-#Calaceit, un plaer per als sentits.

Gandesa és capital de la comarca on tot i el seu creixement industrial i comercial conserva inalterable el patrimoni artístic i històric. Presenta un entorn natural amb un terreny accidentat, en el qual hi trobem les serres de Pàndols i Cavalls. El riu Canaletes recull gran part de les aigües del terme municipal, banyant-ne el paisatge. Tot i que el nucli antic fou fortament castigat durant els setges de les guerres carlines conserva encara un gran nombre de béns arquitectònics.

 Calaceite, Preciosa población del Matarraña, a muy pocos kilómetros de la frontera catalana que fue declarada Conjunto Histórico-Artístico en 1973. Desde su Plaza Mayor, con su ayuntamiento del año 1609, se van tejiendo los recorridos por donde visitaremos el pueblo, a través de sus preciosas calles, y en donde podremos ver casas solariegas en piedra decoradas con balcones de forja, iglesias o plazas como la de Los Artistas. https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=10423317

Els Ullals de Baltasar.

Els Ullals de Baltasar. Els ullals són surgències d’aigua subterrània procedent dels aqüífers de les serralades veïnes de Montsià i els Ports. En termes generals, els ullals tenen una forma aproximadament circular, amb un diàmetre comprès entre 3 i 50 m, i una fondària que pot variar entre 2,15 i 7 m. La conservació i ordenació pública d’aquest valuós espai és l’objectiu del projecte de restauració de l’espai natural dels Ullals de Baltasar que està duent a terme el Parc Natural del Delta de l’Ebre i que és completarà al llarg dels propers anys. https://goo.gl/maps/NGjkor2y4Y12

Volta per les fonts de Sant Mateu

De tothom és sabut la vàlua de Sant Mateu com a poble monumental, les seves cases, palaus, muralles, carrers i església fan d'aquesta població medieval una joia històrica.
L’esplendorós passat medieval de Sant Mateu ens ha llegat autentiques joies patrimonials que impressionen al visitant durant el seu passeig per la localitat.
Possiblement algunes de les seves fonts que l'envolten  tinguen un  passat llegendari i amb aquesta ruta descobrirem els llocs on  els avantpassats abeuraven el bestiar,  regaven els seus horts o simplement és refrescaven .

                                           font de les Piques

                                           font de les piques

 Molt a prop de la font de les piques trobem una altra meravella de la natura la font coberta, encara que actualment no reflecteixi el seu millor estat de conservació, el lloc mereix una visita.

                                       passeig de la font coberta

                                          font coberta

A l'altra part del poble a la carretera CV-130 direcció Tírig trobarem La font d'aiguanova ara transformada en abeurador per al bestiar. Destaca un fòssil d'un cargol incrustat a paret de la font.

                                           font d'aiguanova

Tornarem cap enrere cap al poble, i torçarem a l'esquerre pel camí de la font de Morella, tot recte fins al final, allí trobarem una obra mestra de pedra en sec on raja l'aigua fresca, estem a la Font de Morella. A mà dreta un camí asfaltat puja cap amunt d'allà surt una petita sendera 30 m. cap a la cova/corral de morella.

                                          font de Morella

                                        cova/corral de Morella



Track ruta: 14'5 km
cotxe, btt, senderisme.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19899948

La Badia del Fangar. Les basses de les Olles-Lo golero-Ampolla

                                                     mirador de La Badia

La Bassa de les Olles, amb 54 hectàrees, és la llacuna més petita del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Comunicada amb la badia del Fangar, entre arrossars i dunes, a tocar de la platja, la Bassa de les Olles és una de les zones del Delta de l'Ebre amb més riquesa i varietat d'ambients. 

                                             La barca de la història

                                         Niu de metralladores

 

 

El Passeig  et dóna unes imatges irrepetibles de la zona, la badia del Fangar té els ulls blaus i una silueta voluptuosa. 

Aquesta llacuna sembla ser el resultat d'una de les desembocadures més antigues de l'Ebre; en l'actualitat acull una important població nidificant d'aus aquàtiques, com flamencs, ànecs coll-verds, agrons blancs, blauets o camallargues.

 Els diversos itineraris que circumden la llacuna permeten observar la riquesa faunística i de vegetació d'aquest indret privilegiat. En aquest sentit, la Bassa de les Olles s'integra dintre d'una de les rutes "Camins de la Mediterrània" coneguda amb el nom "Els Ocells i l'Arròs". Aquest itinerari es pot fer tant a peu com en bicicleta, i permet contemplar un dels escenaris més valuosos pel que a fa a la quantitat d'ocells migratoris que hi resideixen.

 Track de la Ruta

"Del campanar al campanar veí" Església de l'Assumpció. Traiguera.

  

                           Església de l 'Assumpció de Traiguera

Deixant de banda la seva associació a l'església i la religió, els campanars sovint són venerats i admirats, a més ser un referent a qualsevol poble. Ubicats en la seva majoria al centre antic del poble suquegen història popular per cada cantonada de la seva construcció.
Per aquesta i d'altres raons hem trobat adient encetar aquesta nova sèrie de rutes per els "els campanars de cruïlla".

Campanar, torre de les hores, torre cívica i per extensió, de vegades s'anomenen també campanars les torres del rellotge, tot i no tenir campanes.
 Acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.^[1] Pot sortir d'un dels murs de l'església o bé estar exempt.

 Els campanars no sols servien per fer la crida a l'oració, anunciar les hores i altres esdeveniments religiosos, la seva funció de defensa i comunicació era fonamental per alertar als veïns d'un perill imminent.

     Església de l'Assumpció

 Ubicació
Església de l'Assumpció. Traiguera

La fabrica Giner. Morella

La fabrica Giner. Morella.

Tot comença en aquest lloc quan el 1829, la família Giner (fabricants tradicionals de llana -mantas, faixes, ... -) amb Juan Giner Guimerà al capdavant, decideixen donar un impuls a la seva empresa familiar i, aprofitant una masia i un vell molí d'aigua al costat del riu, construeixen el que passarà a denominar-se com a fàbrica GINER. Es construeix a semblança del que eren les "colònies industrials" de l'Anglaterra o Catalunya de la revolució industrial on estava integrat en un mateix complex tot el procés de manufacturació tèxtil des de l'inici fins al final, a més d'horts i botigues on els treballadors (que hi vivien) podien obtenir els productes bàsics de subsistència a més d'escola, església i habitatges per als treballadors. La fàbrica es posa en funcionament el 1829 i finalitza amb la seva dissolució legal com a tal a Barcelona el 1926, tenint la seva màxima esplendor entre els anys 1870 i 1900. Des de la seva dissolució fins a 1986 aquests terrenys i edificis es van anar abandonant a poc a poc i només es mantenia (i servia com a tal) la part de l'habitatge familiar dels Giner on va viure un dels descendents fins que en aquesta data, la Generalitat Valenciana, amb el seu president Joan Lerma al capdavant, decideix comprar els terrenys per procedir a la seva rehabilitació i iniciar un gran projecte de dinamització d'aquest espai i, com a conseqüència, del turisme a la ciutat de Morella. Es va iniciar amb una gran inversió econòmica i es va posar en marxa un hotel, un alberg, alguna oficina de la Generalitat, una piscina municipal, zones d'esbarjo i esportives, ... però el 1995 arriba al govern Eduardo Zaplana. Canvi de partits polítics en el poder i lluites polítiques van provocar que, com va passar en el seu dia amb la pròpia fàbrica, a poc a poc es van aturar les inversions plantejades, es van treure competències a l'ajuntament, es va acabar tancant l'hotel, es va deixar de mantenir la zona recreativa, ... en definitiva: es va paralitzar el projecte i ... fins a la data. Perquè us feu una idea de la importància econòmica i social que va arribar a adquirir aquest complex industrial citarem algunes dades curioses i / o significatius:
• En 1870 s'introdueix a la fàbrica la màquina de vapor com a mitjà de producció d'energia i com a substituta del ús del carbó (38 anys després de la primera a Espanya).
• El 1884, el Governador Civil de Castelló autoritzava a establir una línia telefònica entre el domicili familiar dels Giner, a Morella, i la fàbrica. Aquesta va ser la primera línia telefònica de la comarca i la segona de la província.
• El 1885 es construeix la xemeneia.
• El 1896 apareixien censats a la Fàbrica Giner 121 persones, encara que en aquella època hi havia, de forma permanent, 170 treballadors.
• El 1897 es construeix una capella on els capellans de Morella celebraven misses i actes religiosos pels habitants de la colònia. • També en 1897 s'inaugura l'escola de la colònia per als fills dels treballadors.
• El 1907 mor el que va ser el seu fundador, Juan Giner Guimerà. L'empresa passa a mans de les seves filles, Dolors i Pilar, i els seus gendres. A partir d'aquí, amb les desavinences familiars i crisis econòmiques, es marca l'inici de la fi de la fàbrica Giner (1926).
• Hi havia habitatges per a: la família Giner i per als treballadors, diferenciant entre soltros i casats i, per descomptat, sexes.
• Els edificis propers a la carretera eren els dedicats a la zona residencial, mentre que els més propers al riu eren els destinats a la zona industrial. La plaça on emergeix la imponent xemeneia feia de separació entre un i altres.

Com ja hem dit, el tancament de la fàbrica va provocar dos fets importantíssims en l'esdevenir de Morella, i també de la seva comarca: per un, va tallar les grandíssimes possibilitats industrials que s'iniciaven i que segur haguessin fet que aquesta comarca (petita, aïllada i despoblada) no fos, en aquest sentit, com ara és (agrícola, ramadera i serveis) i amb males comunicacions. I, d'altra banda, va provocar una gran emigració per part dels treballadors especialitzats cap a zones on el tèxtil era una gran potència de desenvolupament (concretament Catalunya amb Sabadell, Terrassa i Barcelona com a principals llocs de destinació). Només cal conèixer a gent de Forcall, Cinctorres, Morella, etc. per saber de primera mà el gran nombre de famílies procedents d'aquests pobles que van emigrar a terres catalanes i van plantar-hi les seves arrels.
Santiquerol.