dijous, 14 de setembre del 2017

"Del campanar al campanar veí" Església de l'Assumpció. Traiguera.

  

                           Església de l 'Assumpció de Traiguera

Deixant de banda la seva associació a l'església i la religió, els campanars sovint són venerats i admirats, a més ser un referent a qualsevol poble. Ubicats en la seva majoria al centre antic del poble suquegen història popular per cada cantonada de la seva construcció.
Per aquesta i d'altres raons hem trobat adient encetar aquesta nova sèrie de rutes per els "els campanars de cruïlla".

Campanar, torre de les hores, torre cívica i per extensió, de vegades s'anomenen també campanars les torres del rellotge, tot i no tenir campanes.
 Acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.[1] Pot sortir d'un dels murs de l'església o bé estar exempt.

 Els campanars no sols servien per fer la crida a l'oració, anunciar les hores i altres esdeveniments religiosos, la seva funció de defensa i comunicació era fonamental per alertar als veïns d'un perill imminent.

     Església de l'Assumpció

 Ubicació
Església de l'Assumpció. Traiguera






diumenge, 3 de setembre del 2017

La fabrica Giner. Morella

La fabrica Giner. Morella.


Tot comença en aquest lloc quan el 1829, la família Giner (fabricants tradicionals de llana -mantas, faixes, ... -) amb Juan Giner Guimerà al capdavant, decideixen donar un impuls a la seva empresa familiar i, aprofitant una masia i un vell molí d'aigua al costat del riu, construeixen el que passarà a denominar-se com a fàbrica GINER. Es construeix a semblança del que eren les "colònies industrials" de l'Anglaterra o Catalunya de la revolució industrial on estava integrat en un mateix complex tot el procés de manufacturació tèxtil des de l'inici fins al final, a més d'horts i botigues on els treballadors (que hi vivien) podien obtenir els productes bàsics de subsistència a més d'escola, església i habitatges per als treballadors. La fàbrica es posa en funcionament el 1829 i finalitza amb la seva dissolució legal com a tal a Barcelona el 1926, tenint la seva màxima esplendor entre els anys 1870 i 1900. Des de la seva dissolució fins a 1986 aquests terrenys i edificis es van anar abandonant a poc a poc i només es mantenia (i servia com a tal) la part de l'habitatge familiar dels Giner on va viure un dels descendents fins que en aquesta data, la Generalitat Valenciana, amb el seu president Joan Lerma al capdavant, decideix comprar els terrenys per procedir a la seva rehabilitació i iniciar un gran projecte de dinamització d'aquest espai i, com a conseqüència, del turisme a la ciutat de Morella. Es va iniciar amb una gran inversió econòmica i es va posar en marxa un hotel, un alberg, alguna oficina de la Generalitat, una piscina municipal, zones d'esbarjo i esportives, ... però el 1995 arriba al govern Eduardo Zaplana. Canvi de partits polítics en el poder i lluites polítiques van provocar que, com va passar en el seu dia amb la pròpia fàbrica, a poc a poc es van aturar les inversions plantejades, es van treure competències a l'ajuntament, es va acabar tancant l'hotel, es va deixar de mantenir la zona recreativa, ... en definitiva: es va paralitzar el projecte i ... fins a la data. Perquè us feu una idea de la importància econòmica i social que va arribar a adquirir aquest complex industrial citarem algunes dades curioses i / o significatius:
• En 1870 s'introdueix a la fàbrica la màquina de vapor com a mitjà de producció d'energia i com a substituta del ús del carbó (38 anys després de la primera a Espanya).
• El 1884, el Governador Civil de Castelló autoritzava a establir una línia telefònica entre el domicili familiar dels Giner, a Morella, i la fàbrica. Aquesta va ser la primera línia telefònica de la comarca i la segona de la província.
• El 1885 es construeix la xemeneia.
• El 1896 apareixien censats a la Fàbrica Giner 121 persones, encara que en aquella època hi havia, de forma permanent, 170 treballadors.
• El 1897 es construeix una capella on els capellans de Morella celebraven misses i actes religiosos pels habitants de la colònia. • També en 1897 s'inaugura l'escola de la colònia per als fills dels treballadors.
• El 1907 mor el que va ser el seu fundador, Juan Giner Guimerà. L'empresa passa a mans de les seves filles, Dolors i Pilar, i els seus gendres. A partir d'aquí, amb les desavinences familiars i crisis econòmiques, es marca l'inici de la fi de la fàbrica Giner (1926).
• Hi havia habitatges per a: la família Giner i per als treballadors, diferenciant entre soltros i casats i, per descomptat, sexes.
• Els edificis propers a la carretera eren els dedicats a la zona residencial, mentre que els més propers al riu eren els destinats a la zona industrial. La plaça on emergeix la imponent xemeneia feia de separació entre un i altres.
Com ja hem dit, el tancament de la fàbrica va provocar dos fets importantíssims en l'esdevenir de Morella, i també de la seva comarca: per un, va tallar les grandíssimes possibilitats industrials que s'iniciaven i que segur haguessin fet que aquesta comarca (petita, aïllada i despoblada) no fos, en aquest sentit, com ara és (agrícola, ramadera i serveis) i amb males comunicacions. I, d'altra banda, va provocar una gran emigració per part dels treballadors especialitzats cap a zones on el tèxtil era una gran potència de desenvolupament (concretament Catalunya amb Sabadell, Terrassa i Barcelona com a principals llocs de destinació). Només cal conèixer a gent de Forcall, Cinctorres, Morella, etc. per saber de primera mà el gran nombre de famílies procedents d'aquests pobles que van emigrar a terres catalanes i van plantar-hi les seves arrels.
Santiquerol.

dimarts, 25 de juliol del 2017

Trinxeres de Vinallop. Terres de l'Ebre.








Patrimonialment #Vinallop conserva restes de les trinxeres que l'exèrcit feixista féu servir per a fustigar l'accés a la ciutat de Tortosa entre 1938 i 1939.

dimarts, 18 de juliol del 2017

Les Olles de Baubo. (basses naturals del riu Canaletes)


 Ruta de les Olles

Fantàstica ruta amb un final apoteòsic a la Terra Alta, concretament entre Orta de Sant Joan i Bot. Poques vegades les fotos parlen per si soles, encara que a l'estiu sigui una mica estressant per la massificació, paga la pena fer l'excursió a peu i refrescar-se a les seves verdes aigües.

Sortint de Bot des de la plaça de l'Església, seguim al carrer Caseres fins al final, girem a l'esquerra i agafem el carrer de l'Estació fins arribar a un camí asfaltat que ens porta a la carretera.

Girem a la dreta i continuem el camí (sense agafar cap bifurcació) i, després de caminar aproximadament 50 minuts, arribem a les Olles del riu Canaletes. Aquesta excursió es pot fer en cotxe o a peu.






https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=7919512

divendres, 7 de juliol del 2017

Volta al tossal Gros. Boixar. PN,La Tinença de benifassà



 
   la Volta al Tossal Gros, al Boixar, una ruta per tothom que tingui per costum caminar per la muntanya. Podreu trobar el track al wikiloc al següent enllaç  (http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5813215). Veureu que surten gairebé 7 quilòmetres amb un desnivell de 357 metres. Ens movem tota l’estona entre 900 i 1300 metres d’alçada i podreu gaudir d’unes vistes espectaculars.

 Us podreu trobar, que segons l’època de l’any que hi aneu, les senderes tapades de neu. Us aconsellem consultar la previsió metereològica. Si hi aneu al temps dels bolets, com ens va passar a nosaltres, igual podeu fer una o vàries menjadetes de rovellons.

divendres, 23 de juny del 2017

Antiga estació de Prat de Compte-Vall de la Jepa-Santuari de la Fontcalda.

Estrets de la Fontcalda

El secret més ben guardat de la Terra Alta.

 Després de deixar Prat de Compte anirem en busca de la Estació de tren, allí trobarem l’antiga via de tren de La Vall de Zafan. Es correspon a un tram de la Via Verda de la Terra Alta.
Es tracta d’una travessia a través d’antics túnels de ferrocarril que ens ofereix la combinació de poder gaudir d’uns paisatges preciosos amb l’aventura i excitació de passar pels túnels de l’antic tren (n’hi ha un que fa més d’un quilòmetre de llargada i, per tant, caldrà que portem una llanterna).
El camí és totalment pla i és un itinerari perfecte per a fer amb nens de totes les edats, i pot ser un complement perfecte a la jornada: després d’haver passat el matí per la zona dels estrets de la Fontcalda, i haver dinat allà mateix, a la tarda podem fer una passejada per un petit tram d’aquesta Via Verda.




El riu Canaletes, al seu pas pel Santuari de la Fontcalda, s’estreny formant uns estrets que ofereix un paisatge espectacular.






Les aigües, que s’obren pas entre immenses parets de pedra, van format enormes tolls i piscines naturals que són una temptació per qui passeja per la zona en un dia de calor.


                                               

 El nom d’aquest paratge, la Fontcalda, es deu a la font termal d’aigua calenta que hi ha al capdavall d’aquesta zona d’estrets, a la banda esquerra del riu. D’aquest brollador surt l’aigua minero-medicinal a 25ºC (les aigües contenen clorur, carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic,). Aquí hi havia un antic balneari que era lloc de pelegrinatge pels que creien en les qualitats curatives i terapèutiques de les aigües, organitzant-hi romeries que avui en dia encara es fan (1er diumenge de maig).


La tornada la farem per la Vall de la Jepa. Remuntarem el estrets del riu on trobarem el camí de la Vall de la Jepa, paratge natural de meravelloses vistes.


Salut i muntanya companys.¡¡¡

https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18343867

 https://youtu.be/wtVT4N05uOQ

dilluns, 12 de juny del 2017

Freginals-Corral de les Fenoses-Corral de Mosenyer,




De tothom és sabut l'estreta relació dels Freginals amb la Serra de Montsià. Tot i que  la humanització de la serralada va estar realitzada pels pobladors de tots els pobles al voltant de la Serra, el que va tenir més incidència sense cap mena de dubte va ser  Freginals. Potser per la seva localització o per la seva economia els seus habitants van mirar cap a la serra per desenvolupar la seva forma de viure.

                                Barraca al barranc de les Fenoses

Infinitat de senderes i corriols travassen la serra en busca de corrals, masos, fonts... i més. La supervivència no era fàcil en aquests indrets i el que en un principi podia ser un handicap, (tenir la muntanya al davant), hi van saber treure-li el seu profit.





Tot sortint de la rotonda de Freginals agafarem el camí de Sant Carles que després s'anomena camí de Prat de la Llosa.


                             barraca al camí del Prat de la Llosa

L'arquitectura domèstica en forma de barraques de pedra en sec, corrals i masos hi és molt present en tot el territori.


                                    Corral de les Fenoses

 El bestiar, en totes les seves interpretacions; boví, oví, domèstic...n'omplien la serra.



                                         Corral de Mosenyer

 https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=18189825