RUTES MONTSIA per Joaquin Valls Balada: de gener 2020

divendres, 31 de gener del 2020

El camí del temps. Antic Molí, Molí de la Roca i Molí Canet.

Anys ençà, lo riu Sénia lluia el seu millor esplendor en les seves riques i fèrtils riberes. Desenes de molins, des de la font del Teix fins a Sòl de Riu, hi omplien de vida les voreres de part i part del riu. La llera del riu, ara minsa en aigua o sec en parts, antigament omplia un cabal considerable que feia treballar els molins en la seva majoria fariners. Datats en el segle XVI, participaven en un llistat dels bens en la renda feudal de l'Ordre de Montesa, poc després van passar a mans privades on van formar una part important de l'economia i de la societat del nostre territori. Actualment es troben en ruïnes i la seva conservació dista molt de la que es mereix.
Aquesta ruta vol mostrar la vida al lligallo vora el riu, una excursió planera i curta on gaudirem de les construccions i aprofitament del riu en diferents vessants.

track

dijous, 16 de gener del 2020

Les basses de les argileres de Sant Onofre. Campredó. Baix Ebre.

Amb aquesta ruta us volem mostrar algunes de les basses/estanys d'aigua que es poden trobar en els terrenys argilosos de San Onofre (Campredó), lloc on CEMEX ha estat explotat els àrids per fer materials per a la construcció, tot transformant la seva natura i el seu hàbitat animal.

Avui en dia aquestes explotacions han deixat de funcionar. Aquesta empresa ha iniciat un projecte de restauració mediambiental, subvencionat en part per la Unió Europea, que pretén fer una restauració ecològica de les seves explotacions i recuperar els seus hàbitats naturals.

Aquest projecte, es va iniciar al 2013 i encara avui hi replanten arbres. Si voleu més informació podeu consultar aquest enllaços.

Proyecto Life en Campredó

Us deixo dos tracks de 4 i 9km.

dimarts, 14 de gener del 2020

El castell de Polpís. Serra d'Irta. Baix Maestrat.

Volta per la serra d'Irta, on hem pogut gaudir de l'impressionant castell de Sta. Magdalena de Polpís i del seu entorn. Si ensumes fort encara pots olorar la flaire de totes i tots aquells que han passat per aquestes ruïnes. Desgraciadament tot i garantir una protecció de BIC i BCV el seu deteriorament és patent.

El castell de Polpís, recinte originalment musulmà (XI-XII), fou pres per Alfons II i atorgat el 1190 a l'orde del Temple, el qual el va perdre de seguida a mans dels musulmans.^[2] Fou definitivament conquerit el 1233 per Jaume I, al mateix temps que Peníscola. El 1244 quedà en possessió de l'orde de Calatrava, i l'any 1277 passa als templers fins a la seva dissolució, en què queda en mans de l'orde de Montesa,^[3] dins la jurisdicció del comanador de Xivert.^[4]
El castell fou reconstruït i ampliat durant el període inicial de la possessió cristiana, per garantir les terres conquerides, i mantingut, amb més o menys cura fins al segle XVI, davant el perill dels pirates barbarescos. Després, sense cap utilitat militar, fou abandonat i anà progressivament deteriorant-se.
El castell està protegit mitjançant la declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, del Ministeri d'Educació Nacional, sobre protecció dels castells, publicat en el BOE el 5 de maig de 1949.^[5] Posteriorment, amb la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric, en la primera i segona disposicions addicional, es declara Bé d'Interés Cultural.^[6] I continua la protecció i aquesta qualificació, amb la disposició addicional segona de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.^[7]
Actualment és propietat de la Diputació de Castelló.^[8]
^{(Viquipèdia)}