dimarts, 26 de setembre del 2017
Volta per les fonts de Sant Mateu
De tothom és sabut la vàlua de Sant Mateu com a poble monumental, les seves cases, palaus, muralles, carrers i església fan d'aquesta població medieval una joia històrica.
L’esplendorós passat medieval de Sant Mateu ens ha llegat autentiques joies patrimonials que impressionen al visitant durant el seu passeig per la localitat.
Possiblement algunes de les seves fonts que l'envolten tinguen un passat llegendari i amb aquesta ruta descobrirem els llocs on els avantpassats abeuraven el bestiar, regaven els seus horts o simplement és refrescaven .
font de les Piques
font de les piques
Molt a prop de la font de les piques trobem una altra meravella de la natura la font coberta, encara que actualment no reflecteixi el seu millor estat de conservació, el lloc mereix una visita.
passeig de la font coberta
font coberta
A l'altra part del poble a la carretera CV-130 direcció Tírig trobarem La font d'aiguanova ara transformada en abeurador per al bestiar. Destaca un fòssil d'un cargol incrustat a paret de la font.
font d'aiguanova
Tornarem cap enrere cap al poble, i torçarem a l'esquerre pel camí de la font de Morella, tot recte fins al final, allí trobarem una obra mestra de pedra en sec on raja l'aigua fresca, estem a la Font de Morella. A mà dreta un camí asfaltat puja cap amunt d'allà surt una petita sendera 30 m. cap a la cova/corral de morella.
font de Morella
cova/corral de Morella
Track ruta: 14'5 km
cotxe, btt, senderisme.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=19899948
dissabte, 16 de setembre del 2017
La Badia del Fangar. Les basses de les Olles-Lo golero-Ampolla
mirador de La Badia
La Bassa de les Olles, amb 54 hectàrees, és la llacuna més petita del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Comunicada amb la badia del Fangar, entre arrossars i dunes, a tocar de la platja, la Bassa de les Olles és una de les zones del Delta de l'Ebre amb més riquesa i varietat d'ambients.
La barca de la història
Niu de metralladores
El Passeig et dóna unes imatges irrepetibles de la zona, la badia del Fangar té els ulls blaus i una silueta voluptuosa.
Aquesta llacuna sembla ser el resultat d'una de les desembocadures més antigues de l'Ebre; en l'actualitat acull una important població nidificant d'aus aquàtiques, com flamencs, ànecs coll-verds, agrons blancs, blauets o camallargues.
Els diversos itineraris que circumden la llacuna permeten observar la riquesa faunística i de vegetació d'aquest indret privilegiat. En aquest sentit, la Bassa de les Olles s'integra dintre d'una de les rutes "Camins de la Mediterrània" coneguda amb el nom "Els Ocells i l'Arròs". Aquest itinerari es pot fer tant a peu com en bicicleta, i permet contemplar un dels escenaris més valuosos pel que a fa a la quantitat d'ocells migratoris que hi resideixen.
Track de la Ruta
La Bassa de les Olles, amb 54 hectàrees, és la llacuna més petita del Parc Natural del Delta de l'Ebre. Comunicada amb la badia del Fangar, entre arrossars i dunes, a tocar de la platja, la Bassa de les Olles és una de les zones del Delta de l'Ebre amb més riquesa i varietat d'ambients.
La barca de la història
Niu de metralladores
El Passeig et dóna unes imatges irrepetibles de la zona, la badia del Fangar té els ulls blaus i una silueta voluptuosa.
Aquesta llacuna sembla ser el resultat d'una de les desembocadures més antigues de l'Ebre; en l'actualitat acull una important població nidificant d'aus aquàtiques, com flamencs, ànecs coll-verds, agrons blancs, blauets o camallargues.
Els diversos itineraris que circumden la llacuna permeten observar la riquesa faunística i de vegetació d'aquest indret privilegiat. En aquest sentit, la Bassa de les Olles s'integra dintre d'una de les rutes "Camins de la Mediterrània" coneguda amb el nom "Els Ocells i l'Arròs". Aquest itinerari es pot fer tant a peu com en bicicleta, i permet contemplar un dels escenaris més valuosos pel que a fa a la quantitat d'ocells migratoris que hi resideixen.
Track de la Ruta
Etiquetes de comentaris:
Badia del Fangar,
Rutes Montsià
dijous, 14 de setembre del 2017
"Del campanar al campanar veí" Església de l'Assumpció. Traiguera.
Església de l 'Assumpció de Traiguera
Deixant de banda la seva associació a l'església i la religió, els campanars sovint són venerats i admirats, a més ser un referent a qualsevol poble. Ubicats en la seva majoria al centre antic del poble suquegen història popular per cada cantonada de la seva construcció.
Per aquesta i d'altres raons hem trobat adient encetar aquesta nova sèrie de rutes per els "els campanars de cruïlla".
Campanar, torre de les hores, torre cívica i per extensió, de vegades s'anomenen també campanars les torres del rellotge, tot i no tenir campanes.
Acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.[1] Pot sortir d'un dels murs de l'església o bé estar exempt.
Els campanars no sols servien per fer la crida a l'oració, anunciar les hores i altres esdeveniments religiosos, la seva funció de defensa i comunicació era fonamental per alertar als veïns d'un perill imminent.
Església de l'Assumpció
UbicacióEsglésia de l'Assumpció. Traiguera
Etiquetes de comentaris:
Del campanar al campanar veí,
rutes Montsià.
Ubicació:
12330 Traiguera, Castelló, Espanya
diumenge, 3 de setembre del 2017
La fabrica Giner. Morella
La fabrica Giner. Morella.

• En 1870 s'introdueix a la fàbrica la màquina de vapor com a mitjà de producció d'energia i com a substituta del ús del carbó (38 anys després de la primera a Espanya).
• El 1884, el Governador Civil de Castelló autoritzava a establir una línia telefònica entre el domicili familiar dels Giner, a Morella, i la fàbrica. Aquesta va ser la primera línia telefònica de la comarca i la segona de la província.
• El 1885 es construeix la xemeneia.
• El 1896 apareixien censats a la Fàbrica Giner 121 persones, encara que en aquella època hi havia, de forma permanent, 170 treballadors.
• El 1897 es construeix una capella on els capellans de Morella celebraven misses i actes religiosos pels habitants de la colònia. • També en 1897 s'inaugura l'escola de la colònia per als fills dels treballadors.
• El 1907 mor el que va ser el seu fundador, Juan Giner Guimerà. L'empresa passa a mans de les seves filles, Dolors i Pilar, i els seus gendres. A partir d'aquí, amb les desavinences familiars i crisis econòmiques, es marca l'inici de la fi de la fàbrica Giner (1926).
• Hi havia habitatges per a: la família Giner i per als treballadors, diferenciant entre soltros i casats i, per descomptat, sexes.
• Els edificis propers a la carretera eren els dedicats a la zona residencial, mentre que els més propers al riu eren els destinats a la zona industrial. La plaça on emergeix la imponent xemeneia feia de separació entre un i altres.
Com ja hem dit, el tancament de la fàbrica va provocar dos fets importantíssims en l'esdevenir de Morella, i també de la seva comarca: per un, va tallar les grandíssimes possibilitats industrials que s'iniciaven i que segur haguessin fet que aquesta comarca (petita, aïllada i despoblada) no fos, en aquest sentit, com ara és (agrícola, ramadera i serveis) i amb males comunicacions. I, d'altra banda, va provocar una gran emigració per part dels treballadors especialitzats cap a zones on el tèxtil era una gran potència de desenvolupament (concretament Catalunya amb Sabadell, Terrassa i Barcelona com a principals llocs de destinació). Només cal conèixer a gent de Forcall, Cinctorres, Morella, etc. per saber de primera mà el gran nombre de famílies procedents d'aquests pobles que van emigrar a terres catalanes i van plantar-hi les seves arrels.
Santiquerol.
Santiquerol.
Etiquetes de comentaris:
morella,
rutesmontsia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)