La fabrica Giner. Morella.
Tot comença en aquest lloc quan el 1829, la família Giner (fabricants tradicionals de llana -mantas, faixes, ... -) amb Juan Giner Guimerà al capdavant, decideixen donar un impuls a la seva empresa familiar i, aprofitant una masia i un vell molí d'aigua al costat del riu, construeixen el que passarà a denominar-se com a fàbrica GINER. Es construeix a semblança del que eren les "colònies industrials" de l'Anglaterra o Catalunya de la revolució industrial on estava integrat en un mateix complex tot el procés de manufacturació tèxtil des de l'inici fins al final, a més d'horts i botigues on els treballadors (que hi vivien) podien obtenir els productes bàsics de subsistència a més d'escola, església i habitatges per als treballadors. La fàbrica es posa en funcionament el 1829 i finalitza amb la seva dissolució legal com a tal a Barcelona el 1926, tenint la seva màxima esplendor entre els anys 1870 i 1900. Des de la seva dissolució fins a 1986 aquests terrenys i edificis es van anar abandonant a poc a poc i només es mantenia (i servia com a tal) la part de l'habitatge familiar dels Giner on va viure un dels descendents fins que en aquesta data, la Generalitat Valenciana, amb el seu president Joan Lerma al capdavant, decideix comprar els terrenys per procedir a la seva rehabilitació i iniciar un gran projecte de dinamització d'aquest espai i, com a conseqüència, del turisme a la ciutat de Morella. Es va iniciar amb una gran inversió econòmica i es va posar en marxa un hotel, un alberg, alguna oficina de la Generalitat, una piscina municipal, zones d'esbarjo i esportives, ... però el 1995 arriba al govern Eduardo Zaplana. Canvi de partits polítics en el poder i lluites polítiques van provocar que, com va passar en el seu dia amb la pròpia fàbrica, a poc a poc es van aturar les inversions plantejades, es van treure competències a l'ajuntament, es va acabar tancant l'hotel, es va deixar de mantenir la zona recreativa, ... en definitiva: es va paralitzar el projecte i ... fins a la data. Perquè us feu una idea de la importància econòmica i social que va arribar a adquirir aquest complex industrial citarem algunes dades curioses i / o significatius:
• En 1870 s'introdueix a la fàbrica la màquina de vapor com a mitjà de producció d'energia i com a substituta del ús del carbó (38 anys després de la primera a Espanya).
• El 1884, el Governador Civil de Castelló autoritzava a establir una línia telefònica entre el domicili familiar dels Giner, a Morella, i la fàbrica. Aquesta va ser la primera línia telefònica de la comarca i la segona de la província.
• El 1885 es construeix la xemeneia.
• El 1896 apareixien censats a la Fàbrica Giner 121 persones, encara que en aquella època hi havia, de forma permanent, 170 treballadors.
• El 1897 es construeix una capella on els capellans de Morella celebraven misses i actes religiosos pels habitants de la colònia. • També en 1897 s'inaugura l'escola de la colònia per als fills dels treballadors.
• El 1907 mor el que va ser el seu fundador, Juan Giner Guimerà. L'empresa passa a mans de les seves filles, Dolors i Pilar, i els seus gendres. A partir d'aquí, amb les desavinences familiars i crisis econòmiques, es marca l'inici de la fi de la fàbrica Giner (1926).
• Hi havia habitatges per a: la família Giner i per als treballadors, diferenciant entre soltros i casats i, per descomptat, sexes.
• Els edificis propers a la carretera eren els dedicats a la zona residencial, mentre que els més propers al riu eren els destinats a la zona industrial. La plaça on emergeix la imponent xemeneia feia de separació entre un i altres.
Com ja hem dit, el tancament de la fàbrica va provocar dos fets importantíssims en l'esdevenir de Morella, i també de la seva comarca: per un, va tallar les grandíssimes possibilitats industrials que s'iniciaven i que segur haguessin fet que aquesta comarca (petita, aïllada i despoblada) no fos, en aquest sentit, com ara és (agrícola, ramadera i serveis) i amb males comunicacions. I, d'altra banda, va provocar una gran emigració per part dels treballadors especialitzats cap a zones on el tèxtil era una gran potència de desenvolupament (concretament Catalunya amb Sabadell, Terrassa i Barcelona com a principals llocs de destinació). Només cal conèixer a gent de Forcall, Cinctorres, Morella, etc. per saber de primera mà el gran nombre de famílies procedents d'aquests pobles que van emigrar a terres catalanes i van plantar-hi les seves arrels.
Santiquerol.
