dimarts, 14 de gener del 2020

El castell de Polpís. Serra d'Irta. Baix Maestrat.


Volta per la serra d'Irta, on hem pogut gaudir de l'impressionant castell de Sta. Magdalena de Polpís i del seu entorn. Si ensumes fort encara pots olorar la flaire de totes i tots aquells que han passat per aquestes ruïnes. Desgraciadament tot i garantir una protecció de BIC i BCV el seu deteriorament és patent.

El castell de Polpís, recinte originalment musulmà (XI-XII), fou pres per Alfons II i atorgat el 1190 a l'orde del Temple, el qual el va perdre de seguida a mans dels musulmans.[2] Fou definitivament conquerit el 1233 per Jaume I, al mateix temps que Peníscola. El 1244 quedà en possessió de l'orde de Calatrava, i l'any 1277 passa als templers fins a la seva dissolució, en què queda en mans de l'orde de Montesa,[3] dins la jurisdicció del comanador de Xivert.[4]
El castell fou reconstruït i ampliat durant el període inicial de la possessió cristiana, per garantir les terres conquerides, i mantingut, amb més o menys cura fins al segle XVI, davant el perill dels pirates barbarescos. Després, sense cap utilitat militar, fou abandonat i anà progressivament deteriorant-se.
El castell està protegit mitjançant la declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, del Ministeri d'Educació Nacional, sobre protecció dels castells, publicat en el BOE el 5 de maig de 1949.[5] Posteriorment, amb la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric, en la primera i segona disposicions addicional, es declara Bé d'Interés Cultural.[6] I continua la protecció i aquesta qualificació, amb la disposició addicional segona de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.[7]
Actualment és propietat de la Diputació de Castelló.[8]
(Viquipèdia) 






























 
Powered by Wikiloc

dimecres, 4 de desembre del 2019

La Pena de Bel, antic dipòsit d'aigua, safarejos. Tinença de Benifassà


Sortida fresqueta (6º) per la Tinença per descobrir el poble més petit de la comarca, Bel.
Encarem la pujada de cara la mola de l'Assumpció, des d'allà seguirem el sender fins la mola de la Pena.
4 km entre anada i tornada amb un petit desnivell de 50 o 70 metres, però que al trobar-te als 1000 i escaig de metres, pots albirar meravelloses panoràmiques.










De tornada ens vam allargar al dipòsit vell d'aigua i als safarejos...











Track




Powered by Wikiloc

dijous, 28 de novembre del 2019

VOLTA AL PARC DEL PONT DEL DIABLE. TGN.



Sortida a Tarragona per visitar el pont del diable i el seu parc. Aquesta finca, coneguda com la del Mas dels Arcs, va ser propietat dels germans Puig i Valls. Un dels germans, Rafael, fou un gran enginyer forestal reconegut. Va escriure llibres i articles sobre natura i fou constantment guardonat. Fou l’instaurador de la Festa de l’Arbre a Catalunya i més tard, després de insistir-hi molt, a l’Estat espanyol.

Sortim del pàrquing habituat al costat de la carretera N240, allà hi ha mil senders que donen la volta als Jardins Romàntics, però és impossible pedres, no patiu.. Agafarem el camí que hi ha al final del pàrquing a l'esquerra., continuarem per a quest camí per arribar al sender ample del camí dels arcs dintre d'aquest entorn del Parc del pont del diable.

Mas dels Arcs és una construcció medieval on residien els germans Puig i Valls, durant les seves estades a la finca. El voltant es va enjardinar i també es va construir un celler modernista, el mas de l'Àngel, obra de l'arquitecte Juli M. Fossas. El conjunt es complementa amb una bella exedra presidida per una columna rostrata, sobre la qual hi ha l'àngel que dona nom al mas, homenatge als morts durant el segle de la guerra del francès i un monòlit homenatge al rei Alfons XIII.

La tornada la farem per buscar el famós Pont del diable.

Pont del Diable

L’Aqüeducte de Les Ferreres o Pont del Diable de Tarragona és un aqüeducte romà construït entre els costats del barranc dels Arcs que duia aigua del riu Francolí a l’antiga ciutat de Tarraco.
Data del segle I, I’època de l’emperador August, i fou construït coincidint amb el creixement de Tarraco, capital de la província romana Hispania Citerior Tarraconensis.
És un dels aqüeductes més monumentals i ben conservats de l’època romana i el més important de Catalunya.
Característiques:
El pont té una llargada de 217 m i una alçada màxima de 27 m, sense comptar la galeria de conducció d’aigua, avui destruïda, que feia uns 2 metres més. Consta de dos nivells d’arcades sobreposades amb 11 arcs al nivell inferior i 25 arcs al nivell superior. Els arcs tenen una amplada (llum) de 6,30 m, una alçada de 5,70 m (on no s’han d’adaptar al desnivell del barranc) i un gruix de 1,86 m. La distància entre els arcs és de 8 m. La cota de l’aqüeducte al costat nord és de 56,8 m i al costat sud de 56,4 m.

Diu la llegenda...
“...que el mestre constructor d’obres estava aixecant el pont i una ventada se l’endugué. Aquest, desesperat, digué que només el Diable podria construir un pont que durés mil anys. Així se li aparegué Satanàs que garantí que aquella mateixa nit construiria un pont. A canvi, el Diable demanà l’ànima del primer que begués l’aigua que passés pel pont. Qui ho feu primer fou un ase, i és d’aquest que el Diable se’n quedà l’ànima.”










Track.

 
Powered by Wikiloc

divendres, 20 de setembre del 2019

Volta a la serra de les Veles. Campredo.


La serra de les Veles constitueix l'últim estrep meridional del Massís de Cardó. La serra de les Veles és una zona ecològicament molt alterada a causa de l'extracció d'àrids per a la construcció i els abocadors, entre altres raons. Paradoxalment alberga dintre seu un patrimoni arquitectònic de gran riquesa, destaca la torre de Font de Quinto (11 m x 8,20 m x 6 m), l'ermita de Solicrú, la Torre de la Llotja o la casa del Prat, situada situada al turó de la serra dins del terme municipal de Campredó.












Powered by Wikiloc