Volta per la serra d'Irta, on hem pogut gaudir de l'impressionant castell de Sta. Magdalena de Polpís i del seu entorn. Si ensumes fort encara pots olorar la flaire de totes i tots aquells que han passat per aquestes ruïnes. Desgraciadament tot i garantir una protecció de BIC i BCV el seu deteriorament és patent.
El castell de Polpís, recinte originalment musulmà (XI-XII), fou pres per Alfons II i atorgat el 1190 a l'orde del Temple, el qual el va perdre de seguida a mans dels musulmans.[2] Fou definitivament conquerit el 1233 per Jaume I, al mateix temps que Peníscola. El 1244 quedà en possessió de l'orde de Calatrava, i l'any 1277 passa als templers fins a la seva dissolució, en què queda en mans de l'orde de Montesa,[3] dins la jurisdicció del comanador de Xivert.[4]
El castell fou reconstruït i ampliat durant el període inicial de la possessió cristiana, per garantir les terres conquerides, i mantingut, amb més o menys cura fins al segle XVI, davant el perill dels pirates barbarescos. Després, sense cap utilitat militar, fou abandonat i anà progressivament deteriorant-se.
El castell està protegit mitjançant la declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, del Ministeri d'Educació Nacional, sobre protecció dels castells, publicat en el BOE el 5 de maig de 1949.[5] Posteriorment, amb la Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric, en la primera i segona disposicions addicional, es declara Bé d'Interés Cultural.[6] I continua la protecció i aquesta qualificació, amb la disposició addicional segona de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.[7]
Actualment és propietat de la Diputació de Castelló.[8]
(Viquipèdia)
Powered by Wikiloc
Aquest,
desesperat, digué que només el Diable podria construir un pont que
durés mil anys. Així se li aparegué Satanàs que garantí que aquella
mateixa nit construiria un pont. A canvi, el Diable demanà l’ànima del
primer que begués l’aigua que passés pel pont. Qui ho feu primer fou un
ase, i és d’aquest que el Diable se’n quedà l’ànima.”
