Un paratge ple d'encant on la gent es desplaça per dinar, prendre el bany i, en definitiva, disfrutar de la natura.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16705270
dilluns, 13 de març del 2017
Salt de Robert i Racó dels Presseguers.
Són dos caigudes d’aigües espectaculars que podem trobar als Ports.
(Salt de Robert d’uns 50 metres d’alçada situat al barranc del Salt,
gairebé a la capçalera d’aquest).(Racó dels Presseguers, salt d'aigua
més modest però no exempt de majestuositat.) agradable passejada entre
cingles i estrets frondosos on podrem descobrir una abundant vegetació
pròpia d’altres racons, una microreserva de flora.
Un paratge ple d'encant on la gent es desplaça per dinar, prendre el bany i, en definitiva, disfrutar de la natura.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16705270
Un paratge ple d'encant on la gent es desplaça per dinar, prendre el bany i, en definitiva, disfrutar de la natura.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16705270
dissabte, 4 de març del 2017
"L'estret" Riu Cervol. Vinaròs.
L'estret és un lloc molt angost per on passa el Riu Cervol, a l'altura del Puig de la Misericòrdia a Vinaròs, l'erosió ocasionada al llarg dels anys ha deixat una estampa idíl.lica del llit del riu, bona part d'aquest hi conserva aigua estancada durant part de l’any. Possiblement serviria de dipòsit als habitants del poblat ibèric Puig de la Misericòrdia que devien utilitzar el camí que precisament desemboca en aquest paratge. En juliol de 1921, membres de la societat dels caçadors van construir una passarel.la o pontet per a passar d’una banda a l’altra de riu. Aquesta passarel.la va ser refeta amb i reforçada en juliol de 2000. Com a curiositat citarem l’aparició d’anguiles en l’aigua que s’arreplega allí procedent de les riuades el juny de 1988.
Recomanem fer l'excursió pel llit del riu, encara que potser una mica dificultós.Cal anar ben calçat i amb molta cura.
La vegetació i la vida hi és ben present en tota la conca del riu.
Només un metre i escaig separen les dues parts del riu. Detall de la passarel.la.
Aquests paratges semblen d'altres temps i d'altres llocs.
Realment fascinants.
la llera del Riu està plena de còdols de totes mides erosionats al llarg del temps.
Les curioses formes de les roques erosionades deixen un estampa única.
localització
https://goo.gl/maps/M6AgRobsMg62
dimarts, 28 de febrer del 2017
Area recreativa Mataredona-La Mundana, Cova del Tendo, Cocó de Victório, Els quatre Mollons. (Serra de Montsià)
Feia temps que volia fer aquesta excursió, però calia trobar el dia adequat per fer-ho. Finals de Febrer semblava una bona data..., i sí la vaig encertar, el 25/02/17 feia un dia preciós per anar a la muntanya i allà em vaig presentar, a les 9:30 aparcava el cotxe a l'Àrea Recreativa Mataredona- La Mundana, tal com un ocellet em va avisar anava equipat amb uns pantalons llargs i tot els estris que ocupen per fer una travessia a trossos fora sendera i un pel embolicada.
La cova del Tendo
Farà aproximadament uns 22.000 anys que un exemplar
d’Homo Sapiens va pintar un bou en
posició vertical a una cova emplaçada en un dels indrets de la nostra serra del
Montsià que avui coneixem com “La Cova del Tendo”. La pintura va ser descoberta
pels Srs. Isidro González Urgelles i
Armand Avalos durant els darrers
dies del mes de març de 1964, i va ser analitzada per primer cop el 17 de maig
del mateix any pel Dr. Eduard Ripoll i
Perelló. El mateix científic va donar a conèixer l’indret de la descoberta
amb el nom de “La Moleta de Cartagena”, i el succés va significar la trobada de
la ciutat de La Ràpita amb el seu veritable origen, un origen més antic que les
pintures rupestres d’Ulldecona (8.000 anys A.C.) i que els pobles ilercavons de
la cultura ibera assentats a l’antic castell d’Amposta i a la moleta del Remei
d’Alcanar. http://jaumevcera.blogspot.com.es/2013/07/els-origens-de-la-nostra-historia-la.html
Després de la visita obligada a la cova continuarem sendera amunt, volta i volta ens enfilarem cap a la mola de Cartagena o Margallo, 354m. Impressionants vistes de la serralada del Montsià, la Foradada i el Palleret.
Una vegada salvat el turonet i a peu pla, un cartell a mà dreta ens indicarà un corriol on ens portarà al cocó de Victorio
cocó de Vitórino
Ara una forta baixada de 60m fins als 310m. ens vindrà bé per recuperar forces per afrontar el fort desnivell cap a el primer molló 434m.
Ara una forta baixada de 60m fins als 310m. ens vindrà bé per recuperar forces per afrontar el fort desnivell cap a el primer molló 434m.
Les vistes del Delta de l'Ebre ens deixen bocabadats, La Punta de la Banya, el Trabucador, la Tancada...etc. Ara toca desfer el camí fins una petita esplanada marcada al Wikiloc que us adjuntem, allà girarem cap a la dreta i envoltarem el primer molló per una sendera mig perduda cap al segon imponent molló. (Cal anar en compte).
El segon molló
La distància entre molló i molló mai supera els 200m. encara que cal anar molt en compte per la dificultat arbústica i roquera, de tant en tant hem de grimpar per les crestes amb el risc que això porta.
La distància entre molló i molló mai supera els 200m. encara que cal anar molt en compte per la dificultat arbústica i roquera, de tant en tant hem de grimpar per les crestes amb el risc que això porta.
Seguirem un corriol per baixar del segon molló i anar cap al tercer molló la distància entre ells s'acursa.
Ja veiem el destí final el quart molló, continuem per els corriols fins arribar-hi, portem dues hores de camí i encara ens quedar el camí de tornada...¡¡¡
Vídeo del quart Molló.
La tornada la farem pel mateix lloc que l'anada amb l'excepció que quan baixem per el primer molló en busca de la mola de Margalló, torçarem cap a la dreta per el corriol en busca del Camí de de Mata-redona veure Wikiloc.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6402930
Salut i muntanya companys.¡¡¡
dijous, 23 de febrer del 2017
Miravet
Miravet
Miravet situat a la Ribera de l’Ebre, destaca pel seu nucli històric d'origen musulmà i autèntic poble fluvial de l'Ebre, coronat amb el seu castell templer presidint un magnífic paisatge.
Miravet també és famós per la seva terrissa tradicional; el Pas de Barca, l'últim original de l'Ebre, l'obra pictòrica d'en Joaquim Mir i per haver estat escenari de la Batalla de l'Ebre.
Construït sobre una talaia privilegiada, el castell medieval de Miravet és un dels millors exemples de l’arquitectura de l’Ordre dels Templers a Europa. Edifici religiós i militar d’origen àrab, segueix l’estil defensiu dels castells de Terra Santa, amb unes majestuoses muralles que s’alcen sobre el riu Ebre.
L’any 1153 els cristians se’l fan seu i Ramon Berenguer IV el dóna a Pere de Rovira, mestre dels templers a Hispània i Provença, que el reconstrueix i el converteix en un dels principals centres de poder cristià a la Península Ibèrica.
La uniformitat de la construcció mostra que els templers van aixecar l’edifici en relativament poc temps. Tot i així, els vestigis de l’antiga fortalesa andalusina hi són presents sobretot en els trams baixos de la muralla i en part de les construccions del recinte sobirà. Fins i tot al celler hi ha restes d’una premsa andalusina.
Més enllà del castell, Miravet és una ciutadella emmurallada amb construccions a diferents nivells. Les seves formes són contundents i austeres i, a mode de rusc medieval, dins de les muralles la comunitat disposava de tot el necessari per viure.
Llocs d'interès
El Cap de la Vila és el nucli històric de Miravet. Està format per un triangle de cases que, entre el penya-segats i les muntanyes, pengen sobre el riu. Pujant pels seus carrers podem trobar els típics carrers porxats, cases antigues, bonics racons i molt bones vistes sobre el riu i el meandre del tamarigar, que permeten observar la vegetació i fauna del bosc de ribera.
El Castell de Miravet, fou construït pels templers al segle XII sobre un hisn d’origen musulmà, està situat al punt més alt de la població i sobre el riu Ebre. El castell és una de les millors obres d’arquitectura romànica – gòtica, religiosa i militar a occident. El seu bon estat de conservació el converteix en un punt indispensable pels amants dels castells, dels templers i de la història.
La fortalesa templera està construïda sobre un turó que controla tot el territori, el riu Ebre, que passa pels seus peus i domina tota la població de Miravet. Es poden visitar les muralles i diferents estances com cavallerisses, cisterna, cuina, refetor, magatzems, profundis o l’important església romànica. No us perdeu l’accés a la terrassa superior del castell, on a més de les vistes espectaculars, hi pujareu per una escala de caragol feta de pedra
.
L’Església Vella està situada al centre del Cap de la Vila de Miravet convertida en un monument cultural després d’anys d’abandó. És un temple renaixentista construït entre el segle XVI i XVII per l’Ordre de l’Hospital sobre l’antiga mesquita de la població musulmana. Fou redecorada amb pintures barroques al segle XVIII fetes per autors locals. Durant la Guerra Civil fou saquejada i les imatges i retaules cremats; posteriorment fou abandonada. Als anys 80 es va iniciar la recuperació de l’edifici amb exposicions, concerts, subhastes, presentacions de llibres, etc.
El Pas de Barca és un indret màgic en el curs del riu Ebre on gràcies a la força que el caracteritza i la mà destra del barquer es pot creuar entre les dues ribes(la de Miravet i la C-12. Eix de l’Ebre) amb un transbordador que funciona sense motor com des de fa segles i està format per dos llaguts units per una plataforma on hi caben fins a tres cotxes. Les seves característiques especials el fan únic al llarg de tot el riu Ebre.
A Miravet s’ha trobat ceràmica d’època ibera i romana, però la Ceràmica dels canterers del poble, té el seu origen en la ceràmica àrab que els pobles musulmans van importar a la Península Ibèrica, amb els vidriats i colors característics que encara avui es conserven, tot i que en alguns casos el material sí que han canviat amb els canvis tecnològics i socials de l’últim segle.
L’ofici de canterer està documentat a Miravet des de 1650, on a l’Arxiu Parroquial es nombra l’ofici de “terrissaire” o “alfarero”, a més d’altres oficis vinculats a l’elaboració de la ceràmica. L’últim emplaçament on es van situar els terrissaires de Miravet va ser a l’actual Raval dels Canteres, on s’hi van assentar cap al segle XIX, i allí han viscut fins a l’actualitat, on es conserven set tallers en actiu, i restes d’antics forns i tallers que van ser abandonats.
dimarts, 21 de febrer del 2017
Ruta Xerta-Sénia
Va començar a construir-se als anys setanta amb el nom de Canal del Generalísimo, la seva finalitat era portar aigua a la indústria metarl•lúrgia de Sagunt. Amb la crisi d’aquestes indústries el canal va quedar paralitzat.
L’any 2000, el Plan Hidrológico Nacional (PHN) preveia un transvasament de 1050 hm3 de l’Ebre, 860 hm3 dels quals es preveien cap al País Valencià, Múrcia i Almeria. L’inici d’aquest transvasament recuperava aquesta vella infraestructura amb el pretext de servir per a crear un regadiu de suport a la pagesia de la zona.
Actualment l’obra continua en construcció, encara que els cabals han canviat els pressupostos de la Generalitat per aquest any 2017 no dediquen cap partida al regadiu Xerta-Sénia, projecte que va comportar una important inversió al territori anys enrere però que ara es troba aturat per falta de suficients pagesos interessats a adherir-se i invertir per fer-ne ús. El Departament d’Agricultura i la Comunitat General de Regants del canal Xerta-Sénia reprendran de nou el contacte amb els pagesos potencials per tal d’intentar posar en marxa almenys una de les fases previstes d’aquest regadiu, una vella reivindicació del territori. Els contactes duts a terme fins ara al llarg dels quatre primers sectors (dels set totals que hi ha), als termes de Xerta, #Aldover, #Tortosa i #Roquetes, no han tingut èxit i no s’ha aconseguit el mínim suficient per poder posar en marxa una primera fase del regadiu.
Mentre, aquesta obra faraònica fruit en un principi de l'especulació resta immòbil al bell mig del Montsià. Des de la Miliana a #Xerta passant pel Pla de la Galera, més de 38 km d'infraestructura no utilitzada ens deixa un reguer de camins on podrem gaudir de la natura pròpia del #Montsià reflectida en els seus conreus i vida. rural.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16443225"
dilluns, 6 de febrer del 2017
Bateria de Costa nº 1, Cova de Calitra.
https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16292046
dimarts, 31 de gener del 2017
Àres del Maestrat, L'Iglesuela del Cid, Mirambel.
Us proposem una ruta per la comarca de l’alt Maestrat on han sabut conservar la màgia del sabor d’aquests pobles que semblin aturats en el temps, una comarca única i diferent, un plaer per als sentits, on la terra és aspra, rotunda, salvatge i la gent franca i acollidora.
Com arribar-hi;
Tant si veniu des de Barcelona o València per a l’Ap7, heu de sortir a la sortida de Vinaròs o Alcanar, d’allà agafar la N232 fins La Jana, CV10 fins Sant Mateu, magnífic poble que ja hem parlat en altres entrades, continuarem per la CV130 cap Albocàsser , allà torçarem cap amunt a CV129 i després CV15 direcció Benassal fins Ares. Després de perdre’ns pels carrers medievals del poble, tornarem a marxar per la CV15 fins l’Anglesola (Iglesuela del Cid) continuarem per l’A 226 cap a Cantavella i d’allà fins A 227 fins Miràmbel.
Ares del Maestrat
A la part alta d'un turó rocós s'assenta Ares del Maestrat, enclavament privilegiat que domina el bell i accidentat paisatge del Maestrat. Sobre la mola que presideix el poble es troben les ruïnes del seu antic castell, on han aparegut restes ibèriques i diversos llenços de la muralla àrab que va fer d'Ares del Maestrat una plaça forta durant l'Edat Mitjana.
Als seus peus s'estén el petit traçat urbà en el qual sobresurt l'església parroquial, que exhibeix una façana barroca (segle XVIII). La torre campanar, annexa al cos principal, posseeix la peculiaritat de tenir una alçada inferior a la resta de l'edifici.
La Plaça Major és centre neuràlgic de la vila i permetrà descobrir en les seves proximitats altres edificis importants, com els Porxos, antiga llotja que exhibeix arcs d'estil gòtic-mudèjar, o la presó (segle XIII).
L'Ajuntament, aixecat sobre les antigues muralles, és d'estil gòtic i en el seu interior destaca la seva Sala Capitular (segle X).
Altres atractius de la vila es troben al Barranc dels Molins, que reuneix un conjunt de cinc molins d'aigua, veritables obres d'enginyeria (segles XVII-XVIII). També es podrà visitar la Cova Remígia, que alberga valuosos testimonis de l'art rupestre llevantí.
L’Iglesuela del Cid
La Iglesuela del Cid se situa al peu d'una àmplia lloma, densament ocupada per un dels millors paisatges d'arquitectura en pedra seca d'Aragó: unes 150 casetes, en la seva major part cobertes amb falsa volta i envoltades de desenes de quilòmetres de tàpies constituint un Patrimoni Etnogràfic protegit com Conjunt d'Interès Cultural.
A finals del segle XII es va aprofitar un antic mausoleu romà, transformant-lo en la petita església ("esglesiola") que dóna nom al municipi. En successives ampliacions es va construir el complex actual, en el qual destaca l'església, el pati porticat i l'hostatgeria.
S'ha trobat el jaciment d'una ciutat iber-romana, prop del Santuari de la Mare de Déu del Cid (a uns 3 km del nucli urbà).
Mirambel
Mirambell és història en tots els seus racons. Des de la seva conquesta per Alfonso II cap 1169, la seva història va estar lligada a les ordres militars: primerament va ser concedida a l'ordre del Sant Redemptor i en 1196 va passar a l'orde del Temple, formant part de l'encomana de Cantavella. També destaca com a nucli important carlista al segle XIX, i ja en el XX, Mirambell va albergar a la primera guerra civil la Junta Suprema d'Aragó, València i Múrcia, nomenada per don Carles Maria Isidre. Pío Baroja va reviure aquelles efemèrides en la seva obra titulada La venda de Mirambell.
Cinc portals-cinc ermites es reparteixen per igual les glòries militars i religioses. Els primers serveixen d'accés al nucli urbà, tot i que un sol d'ells, el de les Monges, és practicable per a la circulació rodada. Extramurs de Mirambell, salvant una recolzada de la carretera, s'aixeca el santuari de Sant Martí, i per la resta del terme municipal es reparteixen les ermites de Sant Cristòfol, Sant Josep, Mare de Déu del Pilar i Santa Anna.
És la zona més bella del Maestrat de Terol. El casc urbà de Mirambell apareix voltat de muralles, amb la seva ciutadella medieval. Al peu de la torrassa del portal de les Monges es troba l'apartada plaça de la Mare Consol, religiosa i mestra. Les belles gelosies del convent treuen el cap sobre l'arc va ser fundat en època de Felip II. Els carrers de Mirambell estan empedrats, bellament pavimentades amb còdols. Al carrer Major cal admirar notables edificis, vells casalots pairals, amb pedres armeras a les façanes i rematada de sortints ràfecs. Al fons apareix el portal de l'Estudi, que s'obre als racons més bells i pintorescs i dóna pas al bell conjunt arquitectònic, format per l'església, la Casa Consistorial, la de Pastor (convertida ara en abadia o casa parroquial) i la de Zurita. En aquesta última, les pedres es fonen amb un altre portal, el de la Font, explica la tradició que es va allotjar don Carlos allà per l'any 1837.
L'església va ser construïda a finals del segle XVII i va haver de ser reparada en 1843, després d'haver quedat pràcticament destruïda per un incendi provocat per El Serrador, capitost carlista del que Mirambell conserva un trist record. El carrer de Remolins condueix a una altra plaça, la d'Aliaga, formada per edificis d'extraordinari sabor, testimoni de la millor arquitectura del Maestrat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)